La minicentral de Tírvia

 

Aquesta minicentral es va instal·lar junt a la carretera cap a Àreu aprofitant les instal·lacions d'una antiga mola farinera.

Avui dia l'Ajuntament ha arrendat l'edifici a un fuster que hi ha instal·lat un taller de fusteria. Tota l'antiga maquinària ha estat desmuntada. Riu amunt però encara existeix part del canal que conduïa l'aigua fins a la turbina.

Edifici de la mola de Tírvia i el transformador. Font: Maria Griñó 

El primer intent de construir una central hidroelèctrica a Tírvia, segons una escriptura de venda,(1) va venir de la ma del soci i cunyat de Emili Riu i Periquet (2), l’advocat Cristòbal Massó Escofet (autor prolífic que també publicà un “Tratado de la legislación de aguas públicas y privadas” el 1948)

Per contracte privat entre Antonio Orteu Carrera i Cristóbal Massó Escofet, Orteu va cedir a Massó, en forma d'opció de compra, per a un període de quatre anys, el dret a utilitzar íntegrament les aigües que Antonio Orteu derivava per al seu molí de Tírvia del riu Noguera de Vallferrera, obligant-se el Sr. Massó a cedir l'quivalent a 10 CV de força durant el dia al Sr. Orteu perquè pogués continuar fen anar el molí fariner.

L'objectiu del Sr. Massó era el de instal.lar l'nllumenat elèctric a Tírvia.

A petició del Sr. Massó es podia elevar aquest contracte a escriptura pública.

 Itinerari per accedir a la mola de Tírvia. Font: Maria Griñó

Característiques de la instal·lació:

El canal de captació era d'uns 200 m de longitud. L'alçada útil del salt era d'uns 6 m. i el cabdal mitjà era d'uns 300 l/seg. Hi havia una cambra d'aigua des d'on s'alimenatven els rodets de les moles farineres i la turbina de la central elèctrica.

Una turbina de tipus horitzontal antiga, un eix de transmissió i dues politges, un alternador monofàsic de 15 kW i 120 Volts, que deriva el corrent a un quadre de comandament, integrat per un reostat de camp, dos fusibles de bornes, un interruptor monofàsic de 125 Ampers, un voltímetre de 150 Volts i un amperímetre de 130 Ampers, des d'on el corrent passa a un transformador sec amb refrigeració natural (marca La Electricidad S.A. Sabadell) d'aire i una potència de 15 Kw, que eleva la tensió de 120 a 5.000 Volts.

També hi havia instal·lat un transformador Sabadell 71/2 KVA que reduïa la tensió de 5000 Volts a 120 Volts. En aquesta data (1942), la central s'acabava de reconstruir després de les riuades del 1937 i la guerra, i només donava llum a Tírvia . A més seguien en funcionament dues moles farineres que funcionaven a partir de rodets independents de la turbina. El canal de captació era d'un 200 m de longitud. L'alçada útil del salt era d'uns 6 m. i el cabdal mitjà era d'uns 300 l/seg.

Tenien uns 45 abonats i un consum d'uns 40 Ampers, i es cobrava una tarifa de 3.5 pts. per bombeta petita i de 7 pts. per les grans.

 

El 1955, es va demanar un projecte per a instal·lar dues línies d'alta tensió fins a Terveu, Montesclado i Farrera.

 

El 1966, Montesclado, Glorieta i Farrera, van ampliar el contracte de subministrament per tal de poder tenir llum també durant el dia. Abans només tenien energia a la nit. En aquest contracte es fa menció del fet que FECSA ja havia endegat en aquesta data, un expedient d'xpropiació de la central de Tírvia, basant-se en la llei d'xpropiació forçosa de 1954. L'ajuntament de Tírvia es va reservar la propietat del l'difici del molí i l'habitatge dels moliners.

 

L'xpropiació, però, va tenir lloc el 1970 (Acta amistosa d'adquisició), però no va tenir efecte fins al 1972. El molí fariner va quedar en desús. El material de l'antiga central municipal va ser subhastat l'any 1977.

 

a) Turbina hidràulica tipus FRANCIS T.G. de potència 60 HP ---------------- 25.000
b) Regulador hidràulic automàtic ---------------------------------------------------     25.000
c) Alternador AEG deC.E.M. de 60 kVA. 220V. 127 r.p.m. 1000-50 Amp -- 25.000
d) Regulador aut. De tensió amb aparell de màx. i mín. ------------------------- 25.000

Es van descomptar 25.000 pts pels treballs de desmuntatge. FECSA es va comprometre a cedir gratuïtament a l'Ajuntament de Tírvia 105.000 KWh/any amb una potència de 100 KW.

 

Extret de l'excel·lent web sobre el Pallars: http://www.ieshugroger.com/molespallars/index.htm realitzada per Maria Griñó i Albert Boneta.

(1) AHCS Fons Tírvia

(2) Emili Riu i Periquet, que neix a Sort en 1871 i mor a Madrid en 1928, és un dels personatges contemporanis més interessants de la història del Pallars i àdhuc de Catalunya. Discutit de manera implacable, dins i fora del Pallars, per les seves implicacions en la vida polí­tica i econòmica del seu temps, el cert és que, conseqüència de les seves iniciatives, la comarca i el país en general conegueren una brillant reeixida.
Fou el gran precursor dels aprofitaments hidroelèctrics del Pirineu, que amb el potencial d'energia que havien de generar, aportava al progrés de Catalunya l'element més destacat de la poderosa empenta que enregistraria a partir de la segona década del segle XX la indústria del Barcelonès i altres àrees de la plana.