Origen

Tírvia i ipsas parrochias de valle Tirbiensi són esmentades en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 819. A la fi del segle X Tírvia era un alou del comte de Pallars i fou atorgada després al monestir de Gerri de la Sal. Al segle XII havia passat a mans de la mitra urgellesa, però aviat figura dins els dominis de la poderosa baronia de Bellera i el 1225 Guillem de Bellera, senyor del castell de Tírvia, que segons A. Coy fou bastit pels mateixos Bellera, concedí a la població una carta de franqueses. Al segle XIII (el 1272) Tírvia, amb la Vall Ferrera i la coma de Burg, fou adquirida pel comte Roger Bernat III de Foix, que era també successor dels poderosos vescomtes de Castellbò, als comtes de Pallars. Des d'aleshores Tírvia formà part de les terres vinculades als comtes de Foix i al vescomtat de Castellbò (des del 1315 fins al 1391, però els territoris catalans dels Foix, llevat d'Andorra i el Donasà, estigueren en mans de la branca dels Castellbò iniciada per Roger Bernat III de Castellbò, desvinculada de les possessions dels Foix-Bearn, fins que Mateu I de Foix tornà a reunir els dominis).

Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l'Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l'inici d'aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix. Les terres del vescomtat de Castellbò les cedí el 1513 a la seva segona muller, Germana de Foix (que el 1528 n'empenyorà l'usdefruit a Lluís Oliver de Boteller). Morta el 1537, la corona recuperà el ple domini sobre les terres i els habitants del vescomtat, i Tírvia fou des d'aleshores vila reial.

Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil de 1936-39, després de l'estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes franquistes incidí molt durament a Tírvia i la població fou gairebé derruïda.

Etimologia

Joan Coromines explicà l'origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins).

Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. Diverses formes del nom són documentades des d'antic: vallem Terbiensem (abans del 824), Terbiensis i Tirbiensis pagus (835) i Tirviensis (Acta de consagració de la catedral d'Urgell 839), entre els primers. Es tracta, doncs, d'un topònim llatí o romànic primerenc. *Viquipèdia