logo tirvia2

 Situació i presentació

El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km2, és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d'aquesta vall amb la Vall Ferrera (drenada per la Noguera de Vallferrera) i la coma de Burg (drenada pel barranc de Burg), anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí. El municipi limita al N amb els termes de Ribera de Cardós i Alins de Vallferrera, amb el qual també termeneja a l'E; al SE limita amb Farrera, i al S i l'W, amb Llavorsí.

El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims.

La vila de Tírvia es troba dalt d'un petit pujol, al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera ila Vall de Cardós (Pallars Sobirà)  

El sector septentrional és separat del terme de Ribera de Cardós pel pic des Malls (1 615 m) i el de la Caba (1 355 m), que constitueixen el muntanyam entre el qual s'obre pas, a través del forat de Cardós (estret congost), la Noguera de Cardós, que creua el terme de N a S poc abans de la seva unió amb la Noguera Pallaresa. Al NE el pic de la Cabana i les elevacions del Faro (1 653 m), al límit amb Alins de Vallferrera, també formen un estret congost pel qual s'obre pas la Noguera de Vallferrera poc abans de confluir, sota la Cabana, al NW de Tírvia. El límit SE amb el terme de Farrera és marcat per les elevacions del Faro i de la serra de Sant Andreu, entre les quals corre el barranc de Burg o riu de Glorieta, abans de confluir a la Noguera de Cardós al SW de Tírvia. El límit S i W amb Llavorsí és format per la carena (pic des Malls, coll de la Bana, pic de l'Orri, pic de Vallalta) que separa la vall de la Noguera Pallaresa de la Noguera de Cardós al tram final.

El terme comprèn la vila de Tírvia, cap de municipi i població important en època medieval, les caseries de Terveu i de la Bana.

De la C-13, de Lleida a Esterri d'Àneu, surt prop de Llavorsí la carretera que segueix la riba dreta de la Noguera de Cardós i comunica aquesta vall fins a Tavascan; dins el terme de Tírvia, a la confluència amb la Noguera de Vallferrera, surt un ramal a la dreta que penetra vers la Vall Ferrera i l'afluent de Tor, i d'aquesta darrera, la carretera que vers migdia es dirigeix a Tírvia i a Farrera.

La situació a l'entrada del camí a tres valls, és l'origen del topònim, que deriva de Trivia (‘'cruïlla de tres camins”).

Extensió: 9 km 2
Població: 143 h [2009]
UTM: 3558 x ; 47087 y

 La població i l'economia

La població (tirvians), relativament alta en època antiga (32 focs el 1553), passà al segle XVIII de 250 h el 1718 a 301 h el 1787 i assolí un màxim de 516 h el 1860. Des d'aleshores anà baixant gradualment (405 h el 1900, 285 h el 1930, 162 h el 1940), tingué una petita recuperació (213 h i 219 h el 1950 i el 1960, respectivament) i tornà a iniciar una davallada: 133 h el 1970, 138 h el 1975 i 106 h el 1981. Des de la dècada del 1980 la població tornà a manifestar una petita recuperació, i s'assoliren els 121 h el 1999 i els 124 h el 2005.

L'economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrari; es combinava la producció de conreus destinats al consum propi (blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses) amb el farratge per al bestiar i la cria de bestiar boví i cabrú. A la darrera dècada del segle XX, però, la tendència agrícola del terme ha variat notablement. S'ha produït un descens important en el nombre d'hectàrees dedicades a les pastures i als conreus, en benefici de la superfície forestal. Pel que fa a la ramaderia es cria bestiar oví. Per altra banda, s'ha originat un creixement del sector serveis i de la construcció.

Amb relació als serveis, s'hi fa una fira de bestiar, el 23 d'octubre (Fira de Tardor). A la vila cal destacar les instal·lacions d'un heliport.

 

La vila de Tírvia i altres indrets del terme

La vila de Tírvia (111 h el 2001) és situada a 991 m d'altitud, en un replà enlairat del sector oriental del terme, a l'interfluvi de les tres valls que l'afaiçonen, dominada a llevant per les elevacions del Faro. Els antics carrers porxats foren malmesos en la guerra civil de 1936-39 i resten poques cases del nucli antic. Tot i que fou restaurat aviat, els criteris que se seguiren —els de la Direcció General de Regions Devastades— no restituïren el caràcter tradicional que havia tingut.

De l'església parroquial de Sant Feliu (romànica, amb campanar de torre quadrada relacionat amb el de Ribera) no resten sinó els senyals dels fonaments de l'absis (s'esfondrà totalment el 1943, en les obres de reconstrucció de la població); la nova parròquia de Sant Feliu fou bastida dins un estil neoromànic amb un campanar similar a l'antic: hom aprofità el retaule del Roser de l'anterior i l'absis fou decorat amb noves pintures. Prop del fossar hi ha les ruïnes de l'església de la Mare de Déu de la Pietat, on es troben des del 1991 les esteles funeràries d'origen preromànic que han estat trobades al cementiri de Tírvia. Dins el nucli es reconstruí l'antiga capella de Sant Joan Baptista, amb portal adovellat i campanar d'espadanya. Es fa la festa major d'estiu l'1 d'agost i la festa de Sant Antoni Abad el 17 de gener.

Al N de la vila, prop de l'antic Molí de Tírvia i de la Noguera de Vallferrera, hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Roser, refeta, adossada a una penya que li fa de mur (en resta part del paviment primitiu amb còdols). A l'altre costat de la Noguera de Cardós, al sector de ponent del terme, hi ha l'antiga caseria de Terveu (4 h el 2001), i més al N, la caseria de la Bana (9 h el 2001).